Hi ha molts tipus de softweres i llincències, sobretot algunes que parlen sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor, però que sabem sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor¿?¿
- La propietat intel·lectual es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible; el que fa que sigui un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.
En els Registres de la Propietat Intel·lectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Aquestes obres són, segons la legislació:
* Obres científiques i literàries
* Composicions musicals
* Obres teatrals, coreografies i pantomimes
* Obres cinematogràfiques i audiovisuals
* Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguin o no aplicades
* Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència
* Programes d'ordinador
* Bases de dades
* Pàgines web i obres multimèdia
* Actuacions d'artistes, intèrprets i executants
* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials
- Els Drets d'autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.
A què afecta?
Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible(En diferècia amb la propietat intel·lectual).
La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
* obres literàries
* obres musicals, incloent-hi la lletra
* obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
* pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
* gravacions sonores
* obres arquitectòniques
Aquestes categories s'han de veure d'una manera àmplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literària"; els mapes i plànols arquitectònics podrien enregistrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."
Classificació de les llicències de programariLes llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
* Domini públic: l'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
* Programari lliure Sense protecció heretada: se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
* Programari lliure amb protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1; Mozilla Public License; etc.
* Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu): Es protegeix contra còpia, modificació i redistribució.
Finalment entrem en els punts més importatns de les grans polèmiques que s'obren amb la vigència d'aquestes llies i els programaris que es creen per alguna manera o altre violar-les.
Punts de conflicte:-
Els programaris que faciliten l'intercanvi d'arxius entre usuaris anomenats "peer to peer" o "P2p"-
La pirateria i l'actitud de les companyies de discos i els estudis. Exemple.La RIAA (Asociació d'Industries Discográfiques d'América per les seves sigles en anglés) igual que els estudis de cinema, ha iniciat una cacería contra els programes d'intercanvi d'arxius d'nternet, argumentant que per mig d'ells els
usuaris intercanvien pel·licules i discos sense pagar, i que aixó ha produït pérdues a les seves industries.
-
La creació de software lliure. Exemple.El SO GNU/Linux; actualment està guanyant molta acceptació entre els usuaris d'equips informàtics, i està desbancant el domini de Microsoft Windows.El camp del software lliure elaborat per programadors no associats a cap empresa té un gran avantatge: s'alliberen versions del software molt sovint, corregint i afegint funcions als programes. Mentre grans empreses solen oferir versions noves cada mig any de mitjana, podem trobar noves versions de programes de codi obert cada setmana.
-L'augment de preu en tot l'àmbit multimèdia(discos, entrades , etc).-La caiguda de les industries multimèdies e informàtiques.
En la meva opinió la infracció d'aquestes lleis i els benificis que s'en treuen no esta bé del tot però
per exemple surt un nou artista i logra amb èxit que els promotors venguin molsts discos d'ell y d'altres artistes "clons" d'aquest altre. Cadascun treu un disc amb 12 cançons en les quals només agraden dues. Les empreses discogràfiques li posen un preu molt alt als discos i força la seva compra amb la publicitat de la radio i la televisió. Amb aixó intento dir que els artistes s'han de beneficiar amb el concerts i la fama que tenen como a millors artistes. Per un artista no fa falta molst diners sinó que ja es content amb que a la gent li agradi el que fa. I també en pot treure diners oferit al píblic un concert, i amb els discos també però per fer un bon disc cal que totes les cançons siguin bones i només dues. O en les pel·lícules cal que siguin bones que no sempre parlin de la mateixa història. Bé tots dos bàdols tenen una mica de raó però cal fer alguna cosa per aconseguir un equilibri i aconseguir una millora per la societat i només pels diners.
Si voleue podeu veure un debet entre la propietat intel·lectual i els drets d'autors.
VIDEO