Aquesta adaptació d'una cançó molt més lenta des de les terres veïnes de Cantàbria (Madre, cuando voy a leña (Mare, quan vaig a per llenya)) era nomenat com himne oficial després d'una competició a Oviedo durant els anys 1890. Té versió tant en castellà com en asturià. És també una melodia popular per a gaiters.
S'ha descobert últimament que aquesta cançó fou escrita a Cuba. El pare de l'autor havia retornat a la seva Astúries estimada a morir-hi, l'autor -Ignacio Piñeiro- dedicà la cançó al seu pare. La música era diferent, es considera que és una melodia que els miners polonesos des de l'àrea d'Opole, a Silèsia -les mines de carbó asturià que funcionaven al començament del s.XX- havien portat a Astúries. De fet, la cançó és encara coneguda a Polònia, on s'ensenyava com a cançó patriòtica.
Algunes versions de l'himne eren creades pel bàndol republicà de la Guerra Civil Espanyola, per això l'himne es veia com una cançó de miners (es diu que a la revolució d'Astúries de 1934 era una crida amunt a la guerra civil) i com una cançó d'ideologia esquerrana pels nacionalistes d'ideologia dretana. La cançó fou ridiculitzada en els temps del dictador Francisco Franco, fins al punt de ser considerada com "la cançó dels beguts", un concepte que encara existeix en algunes parts de l'estat espanyol.